La clau és el material. El Polièster Reforçat amb Fibres de Vidre (PRFV), o (GFRP en anglès), amb el que fabriquem els nostres dipòsits, és el que ens permet aconseguir aquestes dues propietats.
Es tracta d’un material compost, o compòsit, i està format per una matriu de resina, reforçada de polièster i fibra de vidre.
Els compòsits són aquells materials constituïts com a mínim per dos components, aconseguint unes propietats superiors a les que tenien cadascun d’ells per separat.
A Europlast, utilitzem compòsits de matriu orgànica, aconseguint dipòsits d’ una elevada resistència mecànica, lleugers i extremadament resistents a la corrosió.
Els materials compòsits no són una invenció humana, ja que existeixen en la pròpia natura. La fusta n’és un exemple, ja que està formada per estructures de fibres de cel·lulosa, envoltades en una matriu de resines naturals.
També hi trobem exemples en els vertebrats, els ossos per exemple, estan formats per una mena de ciment càlcic i fibres de col·lagen.
En la construcció s’utilitzen materials compòsits des de temps immemorials. El primer material conegut fou la tova (o adob), format per fang i palla, i de l’evolució d’aquell primer material, avui en dia, trobem el formigó armat, que és el material més emprat en enginyeria civil.
Les resines de polièster són les més utilitzades en la indústria. Hi ha molts tipus de resina de polièster, per a aplicacions molt diverses i amb propietats diferents, podent obtenir major resistència als raigs U.V. i a la humitat, major resistència química, major resistència als impactes i també a les altes temperatures.
Pel què fa a la fibra de vidre, cal dir que és un dels reforços més utilitzats en els compòsits degut a l’excel·lent relació entre les seves característiques i el preu. Les fibres de vidre estan elaborades amb les mateixes matèries primeres que el vidre (silici, calç, òxid d’al·lumini i magnesita) a les quals s’hi afegeixen certs òxids, variant les proporcions en funció del tipus de fibra que es vulgui obtenir.
Treballar amb un material resistent i a la vegada lleuger ens permet fabricar dipòsits de diferents mides i capacitats, cobrint així diferents necessitats i vetllant sempre per la seguretat dels usuaris.
